ESTUDI D'UN BIOMA: BOSC MEDITERRANI

Realitzat per: Alexandra Fdez.

DEFINICIÓ:

Quan parlem de bosc mediterrani, ens referim a un bioma terrestre, que es caracteritza per tenir estius calents i secs, i d’altra banda uns hiverns plujosos.



La Vallesa, al camp de Túria

La serra de Collserola, Barcelona



Serra de Llevant, Mallorca



Alzinar, Monte Pardo

Bosc mediterràni a Càdiz

Bosc mediterrani de Còrsega

El Carrascar de la Font Roja

Bosc mediterrani de Croàcia

Bosc mediterrani d'Israel

Bosc mediterrani a les Illes Canàries

CARACTERÍSTIQUES:

En aquests boscos, el foc té un paper molt important en la seva dinàmica. És per això que les espècies que el componen s’han adaptat als incendis desenvolupant diversos mecanismes. Un bon exemple en serien les alzines sureres si parlem de les seves escorces, ja que són realment gruixudes, o bé les alzines i els roures ja que tenen una gran capacitat de rebrotar, i per últim les jares, degut a que germinen més fàcilment quan es veuen sotmeses a altes temperatures.

La major part dels boscos mediterranis és perennifòlia, tot i que també hi han marcescents, (que tenen fulles caduques que romanen a l’arbre fins a la primavera següent, per tal de poder protegir les gemmes de les fulles noves).

SITUACIÓ:

El boscos mediterrani es troben en regions costaneres que estan a latituds que es troben entre els 30º i 40º respecte a l’equador.

Si parlem de la situació dels boscos mediterranis, caldrà dir que els podem trobar en zones properes a la Mar Mediterrània; i també a d'altres llocs com Estats Units (Califòrnia), Sud Àfrica, al sud i a l’oest d’Austràlia i finalment a l’oest de Sud Amèrica.

 
 

Situació dels boscos mediterranis

   
FLORA:

En aquestes regions hi ha una gran diversitat d’espècies. Els tipus de vegetació pot variar molt, ja que pot anar des de boscos amb arbres, matollars, sabanes i finalment praderies.

Parlant dels boscos mediterranis, val a dir que el arbres més comuns que s’hi troben en ells, són de fulla perenne, com ara el pi, l’alzina, i l’alzina surera. Però, també cal saber que en les zones més humides i fresques del bosc hi arriben a haver alguns arbres de fulla caduca, entre d’altres els que destaquen són l’avellaner i el roure. Cal saber que les fulles de les espècies que són vegetals, són petites i dures, per tal de que puguin conservar bé la humitat, ja que la gran majoria de la vegetació mediterrània és esclerofil·la, (que significa de fulles dures).

Alzina



Farigola



Bruc

Pi pinyoner

Garric

Roure

Llentiscle

Boix

Esbarzer

Càdec

SOTABOSC:

Una característica fonamental del bosc mediterrani d’alzines, és la gran importància i el gran desenvolupament que té el seu sotabosc.  

El sotabosc aconsegueix que el bosc d’alzines sigui gairebé impenetrable a l’home i un amagatall per als animals. Algunes de les espècies que formen el sotabosc  són: l’arboç, el llentiscle, l’heura, el bruc, el romeu, la coscolla i l’argelaga.



Sotabosc



FAUNA:

En els boscos mediterranis hi ha una considerable varietat de fauna, originada gràcies a la gran diversitat d’ambients, altituds, orientació, la composició del substrat i els microclimes.

Dins del grup dels mamífers, els més representatius són: el porc senglar, la cabra salvatge, la rabosa, el teixó, el conill, l’eriçó comú, la musaranya comuna i el ratpenat.

Dins del grup dels amfibis, els més representatius són: el galibat, el gripau d'esperons, el gripau ibèric, el gripau comú i la granota.

Dins del grup dels rèptils, el més representatiu és la sargantana.

Dins dels grup més abundant, (les aus) les més representatives són: el gaig, l’estornell, l’abellerol, l’oriola i l’oreneta daurí.

Dins les aus rapinyaires diürnes, les més representatives són: l’àguila reial, l’àguila calçada, l’astor i el falcó pelegrí. Dins les aus rapaces nocturnes, les més representatives que trobem són: el gamarús, el mussol real i el mussol xic. Finalment podem dir que en les zones que trobem rius i barrancs trobem la madrilla, la carpa i la truita de riu.

Àliga

Conill

Duc

Guineu

Ratolí de camp

Linx

Pica-soques

Porc senglar

Granota verda

Rossinyol

CLIMA:

El clima mediterrani, es caracteritza per la seva pèssima representació mundial, i per la irregularitat de les seves precipitacions, i per una llarga i seca estació estiuenca amb altes temperatures.

Normalment els estiu acostumen a ser càlids en altituds baixes interiors, tot i que poden ser frescos en zones que tinguin aigües marines fredes.  En canvi el hiverns, normalment acostumen a ser suaus en zones litorals, tot i que cal dir que a l’interior o bé a grans altituds, aquests poden arribar a ser freds.

EL SÒL:

Les propietats físico-químiques que contenen el terreny dels boscos mediterranis, tenen certa influència sobre el sòl que es forma, i com a conseqüència la vegetació que més tard s’hi desenvoluparà.

El més comú és el sòl calcari, que bàsicament està format per carbonat de calci acompanyat d’argila, guix i altres components diversos.



Sòl calcari



RECUPERACIÓ DELS BOSCOS MEDITERRANIS:

La qüestió per la qual es van destruir els boscos mediterranis és econòmica, ja que s’ha abundat de la extracció de fusta i carbó, sense tenir en compte les extremes condicions en que es desenvolupen els boscos mediterranis.

Això ha suposat un canvi de microclima que existia a sota de les alzines, i alhora el sistema d’emmagatzematge de l’aigua de la pluja amb les fulles caigudes, i també la molsa.

Tot i així, actualment s’introdueixen espècies altament inflamables, (els pins). L’augment dels incendis fa encara més difícil la recuperació dels boscos mediterranis.



Tala d'arbres





CURIOSITATS:

És important tenir en compte, que tant els boscos com els matollars mediterranis estan dividits en cinc eco regions diferents arreu del món, que tenen vegetació mediterrània sota un clima mediterrani, i a l’oest dels diferents continents a latituds mitjanes. Exemples:

-La conca del Mediterrani.

-Califòrnia.

-Xile central.

-Austràlia del sud-oest.

-Zona oest del Cap a Sud-àfrica.

Es consideren joves aquells boscos que tenen entre 20-40 anys, (que bàsicament es caracteritzen per els seus alts pins, i petites alzines que s’alcen entre pi i pi). Tot i haver-hi pins tan alts, la llum hi passa en abundància, i és per aquest motiu que trobem molt sotabosc.

En comptes, considerem boscos vells aquells que tenen entre 40-80 anys, i que es caracteritzen per tenir pins excessivament alts, i alzines que es van fent grans i van guanyant territori. Lògicament en aquests boscos la presència de la llum és pèssima i això fa que no hi hagi gaire sotabosc.

REFERÈNCIES:

-http://ca.encydia.com/es/Bosc_mediterrani

-http://ca.wikipedia.org/wiki/Bosc_mediterrani

-http://issuu.com/bernat.quetglas/docs/el_bosc_mediterrani

-http://portales.gva.es/benlloch/Projecte/m1/clima.htm